i m'ha fet fer "un viatge als núvols de la memòria amb la foto del present davant A Suso, li van enviar un burofax anunciant-li que quedava cancel·lat el contracte de lloguer que havia mantingut des de l'any 85, el burofax el va rebre en 2016 , quan estava a punt de jubilar se ....
A la meva mare li va dir el Jefe de Zona de la Guardia Civil en la casa cuartel que havia a Consell de Cent, on avui estan les oficines de el Periódico
La cosa es que quan he "vist" la fotografia del "Jefe de Zona de la Guardia Civil" treien li els galons al meu pare , antic carabiner, resguardo de la guardia civil al port de Barcelona a finals dels anys 40s i principis dels 50s , acusat de haver deixat passar una "alijo de estilogràfiques" ........ he vist en els seus ulls i en els ulls de uns quants dels presents que ho feien per que era ROJO .
I, quan he vist, com sortiem del pis on viviem al Carrer Consell de Cent, tu , mama , el meu germa amb 4 anys i jo amb 2 ..........i com ens miraven "els veins " la dona del capitan, el sargent ....... estaven dient el que diuen ara A POR ELLOS
https://youtu.be/p6edz1ju8uk
ResponEliminaPensava jo avui, després de la devastació que havia deixat el Glòria en el seu pas per Catalunya que, una vegada més, havíem tingut sort
Li deia a la meva dona.....
Amés de haver fet jo un caneló i tu una canela..... Hem tingut moments en els que "la sort, la vida o... La nostre pròpia energia ens ha salvat i ens ha motivat a emprendre i reemprendre...
Aquesta n'és una 😍👍
La primera vegada en què jo em vaig veure aïllat per la neu va estar al nadal del 62,quan va caure una gran nevada a Barcelona i el meu barri, llavors La Trinidad va quedar cuberta per la neu, sense llum i sense aigua. Era Nadal i a casa meva no teníem res per dinar, érem ja els quatre germans, el petit no tenia, encara els dos mesos.
Aquell matí varem passar de la alegria de veure tot nevat a la possibilitat que la meva mare tenia clara, sense res que menjar, el matrimoni amb els quatre fills, jo tenia 11 anys el gran acabava de complir els 14 i el que em venia darrera tenia 3.
La desesperació de la meva mare, teníem quatre veles a casa va quedar convertida en alegria en veure tornar al meu pare que va mostrar el seu coratge en anar a casa de la yaya, al 18 del carrer Morabos, més amunt de la plaça espanya no vam saber com, el metro no anava i els tranvies i autobusos tampoc, però va tornar carregat amb dues bises i un mocador de farcell on portava de tot, menjar, turons, i fins i tot espelmes
Quin pare, quin coratge va mostrar, que bé que ens ho passàvem tots 6.... Fins a llavors