si la meva mare , republicana, refugiada basca , acollida i feta a Catalunya aixeques el cap ....:
ESTARIA MORTA DE POR en veure com policies i grups organitzats ataquen persones, col·lectius i dignitats ESTARIA MORTA DE POR en veure jutges fent el mateix que varen fer amb els seus germans, judicis pantomimes i sentencies prejudici ESTARIA MORTA DE POR en veure les imatges com la de ahir en les que una dona dels grups que treuen els llaços grocs per la llibertat dels presos politics i la llibertat dels exiliats i exiliades
Ascension Ponga Herrero , la Ponguita en Tolosa , la Txonita en Manresa i Barcelona, filla de republicana i republicà , germana de republicans Txonitarefugiada al llarg de la sublevació franquista amb els seus germans petits, Ramon i Agustin , el dartrer dels Ponga Herrero que viu a Manresa i, ahir, va fer els seus 89 anys
Txonitaarreplegada a Manresa amb la seva família després de haver perdut molt, quasi tot menys la dignitat i l'orgull Txonita enamorada de Pepe, el seu marit, de Cuevas de Almanzora , Almeria , migrat a Vilassar de Mar quan tenia sis anys Txonita , mare de quatre fills, dos grans i dos petits que ja estan en els seus cinquantes Txonita , a la que li van arravatar, la alegria de la seva mare, Cesarea , Txonita , a a que li van arravatar Elicio , el pare, assassinat a cops de peu a la casa de cultura (en minuscules expresament ) de Tolosa ( San Sebastian - Donosti ) Txonita , a a que li van arravatar al seu estimat germa i mentor , Andrés, assassinat sota les bales del peloto de execució , despres de un judici pantomima , junt amb el seu cunyat Andrés Subtil (l'avi d'en David)
Si la Txonita hagués aixecat el cap
el dia que el President Puigdemont va declarar la Republica Catalana , s'hagués sentit molt contenta, satisfeta i, bensegur que se li haguessin saltat les llagrimes
Si la Txonita hagués aixecat el cap aquest matí i veies com estan crispant o tractant de fer-ho
com estan crispant o tractant de fer-ho
les relacions entre les families i els veïns ............. estaria morta de por ,....en veure que es el mateix que va passar a llarg de les epoques mes dures del franquisme, les èpoques en que mataven qui volien detenien i empresonaven qui volien amb la cooperació entusiasta de policies militars, requetes, paramilitars, jutges i advocats
