Imagino a la mama que va fer el mateix recorregut que volien fer el que es plantejaven fugir del posible bombardeig a la ciutat. La abuelita, ella, el tio Ramon i el tio Agustin en un cotxe que els havia localitzat el tio Andrés. Per els camins entre les muntanyes.
Crec recordar que no van anar a petar ben be a Bilbao, que van anar a petar a un poblet dels voltants. Recordo que ha explicat en diverses ocasions la por que li faia anar al refugi i la tranquilitat que li donava tenir al seu costat al seu germá al tio Andres que , per el que diu, era un organitzado de la gent dins el refugi.
El Xato, un dels protagonistes, el que era del partit comunista em recordava al tio Vicente, "echandose al monte" i , que va acabar en un hospital de campanya dels requetes, segurament assesinat per alguns dels "seus amics de la infancia"
El senyor del PNB, no per ser d'un partit sino per el seu semblant me l'imagino com l'abuelito, Elicio i a la seva dona i la seva filla gran com la abuelita, Cesarea i com alguna de les tietes, em dona igual la Lupe que la Felisa.
M'ha tornat a fer pensar aquesta peli, en la meva procedencia en que els mateixos que es varen sublevar contra la Republica, estan ara camapnt per els seus derroteros, saquejant el pais com en els seus millors temps al llarg de la poostguerra en que es varen quedar el que els va donar la gana, cases , empreses, terrenys, animals i vhicles, diners i objectes de valor i, persones , es varen quedar amb moltes persones a les que varen convertir en els seus complices. A aquells que no es varen poder quedar , els vamn assesinar o els varen convertir en refugiats , obligant los a guardar silenci i a continuar tenir por.
No se si la vas veure peró en tot cas m'ahgradaria coneixer algunes de les coses que a tu t'ha insinuat. Som de dos generacions ben diferents i , les nostres percepcions de l'historia esctita i de les histtories escoltades i viscudes segurament es molt diferent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada